ELS RECURSOS EN LES NOSTRES MANS… 

Victor Nzuzi és agricultor congolès ( República Democràtica del Congo) al seu poble Natal situat al Bas Congo, entre Kinshasa i l’oceà Atlàntic.

Participa tant en xarxes locals congoleses com globals: és membre de la xarxa internacional del Comitè sobre l’anulació de la deute del tercer sector (CADTM), de Jubileu Sud i de Via Campesina. Participa també al Groupe de Réflexion et d’Appui pour la Promotion Rural ( GRAPP).

Un treball per defensar els propis productes agrícoles …

En Victor Nzuzi expressa que el treball que fan és un treball de dedicació popular al desenvolupament, un treball de presa de consciència de la població. Al començar l’entrevista destaca dos fets importants.

En primer lloc, com a professor de formació no pot deixar d’expressar el seu descontentament davant l’educació i la sanitat del país.  “I per entendre això, quan un alumne arriba a l’escola ha de donar diners, si no dona els diners es fa fora, doncs qui no te diners els seus fills no poden estudiar. Per mi, en un país com el Congo si l’educació ha de ser una educació selectiva amb desigualtats, on només els infants de les família amb diners poden anar a l’escola…. doncs jo em vaig oposar a aquest fet i vaig entrar als pobles. I passa de la mateixa manera amb la salut, si no tens diners … arribes davant el metge, encara que el teu infant estigui seriosament malalt… has de donar primer els diners.”

En segon lloc, remarca una característica del seu poble: no tenen terres. “ El meu poble està situat a la província del Bas Congo, entre Kinshasa i l’oceà Atlàntic. Estem al territori de MbangaNgongo, és una gran ciutat. I en aquest territori hi ha dos agroindustrials belgues, com els latifundistes a Amèrica llatina. A l’època colonial, el 1923, s’havien conquistat les nostres terres, a l’època colonial… però fins a l’actualitat les companyies, per exemple, la Gybel, aquesta companyia cria vaques, com els vedells, i produïen a l’època l’oli de palma. Doncs aquesta companyia encara hi és. Doncs, nosaltres ens resistim i lluitem per una reforma agrària, perquè puguem tenir terres.”

Dos fets importants que marcaran el seu treball i el seu activisme…

“Als pobles estem en una associació que anomenem “ Grup de reflexió i de suport per la promoció rural”, només hi ha camperols que fan l’agricultura, a través d’aquesta associació nosaltres produïm els cacauets. També, formen part d’una gran associació que nosaltres anomenem “ Le cadre de concertation paysan” . Tot això per lluitar, en primer lloc perquè puguem tenir les nostres terres i en segon lloc perquè puguem valorar la nostra producció.(…) Nosaltres cultivem el manyoc i la patata dolça la trobem aquí, i al matí les podem bullir i prendre amb el cafè i el cacauet. Però avui és el pa, el pa amb el blat importat que hem de consumir. Per això, nosaltres ens hem de reagrupar per defensar la nostra producció. Per exemple, nosaltres criem les cabres, els porcs… però en el mercat nosaltres no podem vendre be la nostra carn, perquè quan hi vas hi ha la carn importada, que ve del Brasil, d’Argentina, sinó és la carn d’Europa, el pollastre ve de l’Europa. I nosaltres no podem vendre els nostres productes, doncs el nostre agrupament, dins d’un gran grup “ El Cadre de concertation paysan” defensa els nostres productes agrícoles que consumim. “

 Un treball local, nacional i internacional…. i transversal

El treball d’en Victor Nzuzi es realitza a través de la participació en diverses associacions, grups, fòrums…. tant a nivell local, regional, nacional i internacional.

“A la zona on vivim tenim la nostra associació  Groupe de Réflexion et d’Appui pour la Promotion Rurale  i a la regió  tenim aquest gran reagrupament que és diu Cadre de reagrupació paysan, que són moltes associacions que en formen part.(…) A nivell del país formem part del Fòrum social . I al Fòrum Social hi ha diferents organitzacions, les esglésies, els sindicats, ONG,  les corporacions… i sobre el deute nosaltres també treballem a la Plataforma del deute on hi ha els sindicats, les esglésies, les ONG… no estem aïllats com individus perquè si estem aïllats no guanyarem mai perquè els factors en joc al Congo són molts, tenim molt deute, tenim molts minerals, tenim l’aigua…. tots aquests elements fan que el Congo estigui sempre present en  diferents nivells d’interessos que fan fins i tot que s’arribi a la guerra que ja ha causat més de 4 milions de morts (…).”

Un treball que es fa conjuntament amb altres entitats:

“Tot això, gràcies a les associacions ens agrupem per defensar els nostres interessos i sobretot per defensar l’agricultura, i anar amb altres associacions dels Drets humans i amb els sindicats. Els sindicats hi són presents per conèixer el veritable problema: per exemple, per què es privatitza? Respecte als drets hem de treballar amb les associacions dels drets humans, i ens permet conèixer els drets  que hem de reivindicar com camperols. Treballem conjuntament.”

Les línies d’accions…

El treball que realitzen es centra en la sensibilització, denuncia, presa de consciència de la població, la difusió.

• Sensibilització a les escoles, a les universitats, a les esglésies, als sindicats. “Dins de les nostres accions, anem a les escoles, a les universitats, als sindicats, a les esglésies a parlar de la defensa dels nostres interessos. I a nivell del deute, tenim la Plataforma que és diu “Deute i desenvolupament” i això ens permet analitzar les qüestions del deute. Doncs, nosaltres diem, per exemple quin és el valor nutritiu del cacauet? Per exemple, en el mateix oli de palma hi ha moltes vitamines… però, es busca de donar la vitamina A  través de vacunes amb el suport de la Unió Europea, El Banc Mundial… quan nosaltres tenim aquesta vitamina a l’oli de palma. Actualment, busquem les proteïnes  per tot arreu quan tenim proteïnes als cacauets, quan tenim proteïnes a  la soja. Doncs, nosaltres diem que podem consumir els nostres productes locals. “
• Anàlisis, denuncia i sensibilització a través de documents oficials: Constitució, Codi miner i codi forestal.“Considerem les lleis, per exemple, el codi miner i el codi forestal. Aquestes són les diferents lleis iniciades pel banc mundial per explotar els minerals  i els boscos, jo dic pel pillatge dels boscos i minerals. Nosaltres analitzem aquestes lleis per veure les contradiccions. És a dir, analitzem amb els documents de l’estat, no combatem contra l’estat sinó que mostrem les irregularitats que existeixen. Doncs aquests documents han de ser coneguts pels ciutadans, per això anem als pobles, a les universitats, a les escoles, a les esglésies, als sindicats per explicar que diuen les lleis del país.”

 Codi forestal i poble pigmeu:

“Per exemple, sobre el codi forestal, curiosament les institucions financeres internacionals del nord, diuen “ hem de lluitar contra l’escalfament climàtic”, però al mateix moment fem una llei a la RD del Congo, una llei on el bosc pot ser destruït. El Congo és el segon pulmó del mon, a part de la Amazonià. Doncs, actuem conjuntament amb el poble autòcton, el poble pigmeu, que està al bosc, per oposar-nos a aquest fet. Els pobles pigmeus no fan normalment l’agricultura, fan la recol·lecta, cacen, pesquen. Quan estan malalts prenen els seus productes farmacèutics, prenen les fulles dels arbres, les arrels… és amb això que es curen. I basant-se en el dret a la propietat s’acaparen d’aquestes substàncies i demanen als pigmeus la informació sobre els arbres, les arrels, què cura determinades malalties…  i això es diu dret a la  propietat … quan són els nostres productes. “

•  Difusió als mitjans de comunicació. “Be, la resposta de la població…. la població està preparada per conèixer i analitzar, és veritat que hem de ser nombrosos per difondre això. Es per això que nosaltres també utilitzem els mitjans de comunicació, per exemple la radio, la televisió. Per exemple, animem una emissió a la radio local a MbangaNgongo, una emissió que nosaltres diem la Concertació paisana, on parlem en la llengua local, i expliquem tot això que us he mostrat: el valor nutritiu, les lleis del país… com també a la radio nacional tenim una emissió que en diem “ Horitzó del desenvolupament”.
•  Accions contra el deute “Vosaltres parleu de resultats, per exemple quan nosaltres diem que estem en contra de l’explotació visible del bosc o contra l’explotació dels minerals, quina és la resposta de l’estat? Doncs, nosaltres escrivim a l’estat, preguntant perquè s’ha fet aquesta llei sobre el bosc o els minerals o perquè estem endeutats. Doncs, hem demanat al president Kabila de dir-nos el deute que paguem, aquest deute és real? Demanem de fer una auditoria del deute, doncs agafar factura per factura, veure els projectes (…) , és veritat que el president  Kabila no ha contestat, però el senat ens ha respost per dir-nos que el servei tècnic del senat s’inspiraran en la nostra proposta.(…)”

Mobutu, durant la dictadura va desplaçar els diners a Suïssa, Africà del Sud, al Marroc i fins i tot aquí a Espanya. Quan Mobutu  es va retirar del poder cap estat europeu ha embargat  els béns de Mobutu. En canvi, si aquests bens entressin al país, el país els podria utilitzar.

La cooperació….

“Perquè el nostre país encara està en guerra? Perquè hi ha els minerals, i els minerals no poden ser utilitzats per la població del país. Perquè hi ha el dret al desenvolupament? La declaració de Nacions Unides parla sobre el dret al desenvolupament, per que no s’aplica? Per que no podem utilitzar els nostres minerals? jo faig una crida al poble espanyol perquè avui els 17.000 militars de Nacions Unides son dirigits per un general espanyol. Que fa el general espanyol al Congo? Que fa la missió de les Nacions Unides al Congo? Per què la missió de les Nacions Unides que està allà des del 1997 no ha acabat amb la guerra al Congo?

Són les preguntes que ens posem, perquè nosaltres creiem que per la nostra lluita necessitem el suport del món, d’organitzacions del nord, vosaltres podeu interpel·lar els vostres governs, el vostre parlament. I sobre les diferents cooperacions, la cooperació no ha de ser la vella cooperació on imposàvem el projecte a fer, som nosaltres la població que ha de demanar el que volem o necessitem.

El govern espanyol….

“Jo penso que hi ha un problema, per exemple el governament espanyol avui dona 20 milions d’euros pel Congo, però quan aneu a l’ambaixada veieu el gran cartell d’immigració. Però quin és el problema de la immigració? volem que el govern espanyol parli de les veritables causes de la immigració. Per què es marxa d’un país com el Congo, on la guerra ja ha fet cinc milions de morts i dos milions de desplaçats? Es que si una bomba caigués a Madrid o Barcelona us hi quedaríeu? No marxaríeu? Si us venen a robar o veieu violar les vostres filles, les germanes…. us quedaríeu? Nosaltres diem que s’ha de saber què està passant realment al Congo, a través del pillatge dels recursos del Congo.

Un altre fet: l’empresa espanyola Bravo volia apropiar-se de l’empresa congolesa Aircongo. Per què no podem ajudar al Congo a remuntar la seva empresa nacional? Per què només hem de comprar l’empresa? Per què  hi ha una empresa espanyola que ha d’agafar el negoci? Per què hem de privatitzar tot? Actualment, privatitzar el Congo significa que el 55 % del territori nacional està en mans de multinacionals. És la pregunta que ens hem de fer: aquestes multinacionals què aporten al Congo? “

Entrevista realitzada per Montse Artès ( Edepac i Lliga dels Drets dels Pobles) i Iris Boadella ( Lliga dels Drets dels Pobles), octubre 2008.

“SI HI HA PAU, TOT POT SER POSSIBLE”

Entrevista a Mwakamubaya Nasekwa, director de l’ONG Programme de Promotion des Soins de Santé Primaries a Beni, (Kivu nord)- RD del Congo.

Des de quin àmbit treballa la vostra entitat la construcció de la pau a la RDC?

La nostra organització es va crear l’any 2002 quan encara estàvem en guerra per tal de poder treballar amb els desplaçats interns (IDP) en els campaments, la PPSSP ha volgut treballar en activitats de salut i també en l’àmbit de la gestió de conflictes, la reconciliació i la sensibilització. En els camps de desplaçats d’Ituri (Kivu nord) han conviscut juntes persones de diverses ètnies del país, incloent ètnies en conflicte. Si no es treballés la reconciliació i el procés de pau és evident que es provocarien molts més enfrontaments i la convivència seria molt difícil. Aquesta és per tant una àrea de treball important de la nostra entitat a part de treballar per la salut pública d’aquests col·lectius. En aquesta línia també s’han portat a terme tallers per treballar el trauma que ha suposat la guerra en la població de manera que puguin anar acceptant la nova situació i l’odi entre ètnies pugui disminuir. D’altra banda s’han realitzat capacitacions en gestió de desastres amb els desplaçats interns i dirigents locals. La nostra organització ha treballat amb els desplaçats que anaven tornant voluntàriament a casa seva. També s’ha volgut afavorir que en la contractació de personal del projecte hi fossin presents persones de totes les ètnies incloses les que han estat en conflicte. Es compta amb 72 membres contractats i que procedeixen de 14 ètnies diferents. La conclusió a la que arribem és doncs que el fet d’acceptar de viure juntes les diferents ètnies en els camps és una bona senyal del treball fet per a la construcció de la pau en la regió de Beni.

Quines creus que són les qüestions més urgents que ha de resoldre la RDC?

En la República Democràtica del Congo totes les qüestions són importants i urgents, com ara les infrastructures i els sistemes de comunicacions van ser destrossats després de la llarga dictadura de Mobutu, seguit de 10 anys de guerra. Per tant, si el govern actual vol actuar correctament ha de tenir en compte el següent:

A) Restaurar a pau sostenible i la seguretat: la pau és un element important pel desenvolupament, no hi ha desenvolupament sense pau ni seguretat.

B), Justícia per tots: la gent necessita aquest servei i el fet que actualment el sistema judicial hagi quedat col·lapsat fa que augmenti la impunitat. D’això en són especialment víctimes els més pobres. No hi ha justícia per als que no poden pagar-la.

C) la corrupció: la lluita contra la corrupció es una àrea clau per restablir la justícia i promoure el bon govern.

D) Educació: l’educació és la clau per al desenvolupament sostenible, la millora i sistema de recolzament a l’educació és molt important per la reconstrucció de la país.

E) Salut: el sistema de gestió de la salut ha de ser recolzat pel govern. Les persones en bon estat de salut poden produir més. La SIDA és una de las grans amenaces que afecten a la República Democràtica del Congo després d’un llarg període de guerra i violència sexual vers les dones.

F) Les desigualtats de gènere: les dones han de gaudir d’una posició d’igualtat encara pendent a la RD del Congo. Les dones són ignorades en una societat on estant contribuint en l’economia domèstica amb un 80%.

G) Infrastructures: promoure les indústries i una bona xarxa de comunicacions per tal de millorar també l’accés al treball dels congolesos.

Quin és el teu punt de vista sobre la situació actual a la zona del Kivu?

L’actual situació en el Kivu es podria millorar si la comunitat internacional pogués ajudar a la República Democràtica del Congo a enfrontar aquest problema. La RD del Congo comparteix fronteres amb 9 països. ¿Perquè Kivu és especial? Per tal de gaudir d’una situació més estable al Kivu s’ha d’exercir pressió sobre alguns països veïns fronterers (Uganda, Ruanda i Burundi) amb la zona del Kivu ja que aquesta és una zona especialment vulnerable al pas dels rebels d’un país a l’altre i per qüestions històriques que explicaré més endavant. Sovint el pas d’aquests rebels per aquesta zona va lligat a la cobdícia per l’explotació dels recursos naturals de la RDC volent mantenir la situació d’inestabilitat per poder explotar els recursos de qualsevol manera (vulnerant drets humans) i a expenses de la vida de persones amb menys recursos.
Si la comunitat internacional va ajudar a la República Democràtica del Congo a restablir la pau en el districte d’Ituri, per què no ho pot fer al Kivu? Existeix la necessitat de voluntat política d’ambdues
comunitats nacional i internacional.

Fent història…

En Mwaka ens explica bàsicament el context històric del país per tal de que poguem entendre la complexitat de la situació actual a la RD Congo: el problema del RDC sorgeix molts i molts anys enrera amb la colonització belga i amb la presència de l’església en el país. L’església va utilitzar les Benaurances per explotar la població i també per reforçar la seva ignorància i falta de consciència de les riqueses que tenien. Segon Mwaka els congolesos que van patir aquesta etapa de la història van créixer sentint frases com “benaurat el pobre perquè ell veurà Déu” i com a conseqüència es creia que encara que a la terra no es tingués res al cel ja ho tindríem tot. Aquesta idea va calar tan fons en la mentalitat congolesa que encara a hores d’ara perdura i dificulta l’empoderament d’aquest poble.

D’altra banda, per entendre la situació política i de postconflicte actual al país cal remuntar-se a l’any 1979 quan hi ha unes primeres matances en una lluita pel poder del país. La mentalitat congolesa només concep que governi un líder fort i amb molt poder de decisió, o sigui, un dictador. No és d’estranyar doncs el suport que va rebre Joseph Kabila i posteriorment el seu fill Laurent. El primer va formar part del grup de rebels del moment l’any 1979 i el fill es va criar també en aquesta realitat. Un altre dels aspectes clau per entendre la crisis de la RDC és el paper influent que fins l’any 1992 va tenir el país com una de les nacions del centre d’Àfrica amb la força armada més forta. Això va fer que entre els anys 1991-92 intervingués en el conflicte latent dels grans llacs i ajudés a Ruanda deixant entrar hutús a la RDC. Els hutus però van entrar a la RDC amb les seves armes, fet que posteriorment va provocar les matances de tootsies l’any 1994 en territori congolès. Però un fet molt important succeix quan Kabila s’autoproclama president de la RDC, ja que ho fa amb el suport de Ruanda i Uganda. Per Ruanda aquest suport vol dir dotar de soldats hutus, amb els quals té molts problemes al seu país, per ajudar les forces de L. Kabila. D’aquesta manera Ruanda s’estalvia la desmobilització de part dels soldats encara armats del seu país. A més a més de tot això, cal emmarcar aquests fets dins d’un de més ampli. Antigament, la regió que ocupa actualment la RDC, Ruanda, Uganda i Burundi era tot el regne de Ruanda. Habitat per diferents ètnies. Després de la colonització belga i de la divisió d’estats a partir de la Conferència de Berlín (1884-85), es creen greus problemes de fronteres i en el cas de l’ètnia tootsie, aquesta queda dividida entre la Ruanda actual i la RDC actual. D’aquí sorgeix doncs l’anomenat Pla de creació de l’imperi Tootsie Hima (ètnia sembla a la tootsie) a partir del qual es vol retornar a la situació anterior a la conferència de Berlín i crear aquest imperi governat per tootsies de Ruanda. És per aquest afany de domini que els tootsies s’han anat guanyant una certa mala fama entre els bantús vivint en aquesta regió.

Si anem més a fons, veiem doncs, que part de ruandesos tootsies i hutus van quedar vivint a la RDC a partir de la conferència de Berlín, i més concretament a la zona del Kivu del nord. Aquests estan força acceptats com a congolesos. Els que no estan acceptats com a congolesos són un segon grup de ruandesos tootsies que van entrar a la RDC l’any 1959 com a refugiats i es van establir al Kivu sud, en la zona anomenada Mulenge. Aquests habitants se’ls ha anomenat posteriorment “manyamulenge” (habitant de Mulenge). Aquests dos grups de ruandesos tootsies s’ajuden entre sí però no tenen la mateixa història.

És important però, saber de la seva presència ja que part de les raons per les quals el conflicte actual encara continua al Kivu sud i al Kivu nord és degut a la implicació d’aquestes comunitats que han demanat ser reconeguts com a congolesos des de fa molt temps. Mobutu ja va dir que només reconeixeria com a congolesos el primer grup, com a conseqüència, el segon grup de ruandesos ha fet campanyes molt fortes pel dret a la nacionalitat.

D’altra banda, i per entendre l’aversió de gran part de la població congolesa vers els ruandesos tootsies, cal explicar que quan J. Kabila s’autoproclama president el 1997 posa ruandesos tootsies en càrrecs força alts del seu govern. És lògic si es té en compte que J. Kabila derroca Mobutu gràcies Ruanda i Uganda. Però pels congolesos això no es podia permetre, i el 1998 comença la revolta contra el Pla d’imperi Tootsie Hima dels ruandesos.

Després d’anys de conflicte, i de l’acord de pau el 2003, un dels generals dissidents que encara està donant guerra al nord del Kivu és Laurent Nkunda, tootsie, i que proclama que no té cap intenció d’incorporar-se a l’armada nacional ja que el seu objectiu és protegir la seva comunitat (tootsie) del Kivu del nord perquè no siguin atacats pels hutus. D’aquesta manera es pot entendre més fàcilment el perllongament de les tensions a l’est de la RDC. El que no s’entén és perquè la MONUC no l’arresta i el treu de la regió.

Segons Mwaka, les possibles solucions passen perquè la comunitat internacional ajudi a la RDC a treure el general L. Nkunda del Kivu. El president actual, L. Kabila, s’està movent en aquesta línia i per exemple, en la seva última visita a Estats Units va declarar que rebutjava el premi honoris causa que li donaven des de Bèlgica i que a canvi els demanava col·laboració per tenir una país en pau. En paraules del Mwaka: “Si hi ha pau, tot pot ser possible”. Hi estem totalment d’acord.

Entrevistat per Elisenda Salomó, de la Lliga dels Drets dels Pobles, el 9 de novembre de 2007 a Barcelona.