Congo, perill de riqueses

Nom: República Democràtica del Congo, R.D.C. (antic Zaire)

Capital: Kinshasa

Superfície: 2.345.410 km2. El tercer país més gran del continent africà, anomenat sovint el colós d’Àfrica.
Població: 61.173.695 persones (2007). Esperança de vida : 45 anys Morts pel conflicte: 4,5 – 5milions de persones( segons les fonts). Desplaçats interns: 1.400.000 persones. Població refugiada: 462.000 persones.

Economia: Els ingressos nacionals s’han vist reduïts a causa de la guerra, per la qual cosa s’ha incrementat el seu deute extern. Malgrat això, la RD del Congo és un dels països del món més ric en recursos. El centre i el nord del país estan poc poblats. En aquesta zona s’hi realitzen cultius de subsistència. Al sud-est hi ha la gran riquesa mineral del país: coure, zinc, estany, or, cobalt i urani. Entorn de las mines es localitza la indústria local. A Ituri, una petita regió a l’est del país, es troba el més ric camp d’or, el Kilo Motu, focus d’una significativa explotació petrolífera. Tanmateix, la regió est del país té més de la meitat de l’abastament mundial de coltan, utilitzat en xips de telèfons mòbils i ordinadors, que ha arribat a competir amb l’or en preu per unça. El sud, cobert de sabanes, és on es localitza la majoria de la població. S’hi produeix cotó, cacauet, cafè i canya de sucre. També cautxú i palma oleaginosa.

Tradició religiosa: Alt nivell de sincretisme religiós. Una part important de la població és cristiana (catòlica). Existeix una minoria musulmana i força població que practica religions indígenes.

Grups ètnics: 250 grups ètnics registrats. El pobles més nombrosos són els kongo, els luba i els mongo.

Llengua: A la RD del Congo s’hi parlen al voltant de 700 idiomes autòctons i també el francès, que és l’idioma oficial .

Apunts d’història

El nom Congo té el seu origen en els natius bakongo, Congo era la designació genèrica de qualsevol dels territoris centrats d’una manera aproximada pel riu Congo, o el seu conjunt.

La República Democràtica del Congo compta amb una rica i variada història que s’inicia amb els primers immigrants bantusRegne del Congo a mitjan segle XV. Aquest fou el primer estat que es coneix a la regió. Es va anomenar regne lunda, creat per un guerrer de nom Kongolo —més endavant s’ha anomenat Katanga i actualment rep el nom de Shaba. que varen arribar a la zona, la qual es convertiria en l’epicentre del gran

Posteriorment, les exploracions del doctor David Livingstone (entre 1840 i 1870) van fer arribar a Europa les primeres notícies d’aquesta regió.

El 1876, el rei Leopold II de Bèlgica va fundar l’Associació Internacional per a l’Exploració i Civilització del Congo. Aquest rei va aconseguir una gran fortuna utilitzant el treball esclau dels natius en l’explotació de goma i marfil. S’estima que 10 milions de congolesos van morir per treballs forçats, la fam i les exterminacions sistemàtiques en el regnat de Leopold II.

Les formes extremes d’explotació no es modificaren substancialment quan l’estatut del territori va canviar, el 1908, pel de colònia belga. La força militar era empleada constantment per sotmetre la resistència anticolonial i protegir la pròspera mineria de coure i altres metalls a Katanga.

Després de la colonització belga, el 1960 es va establir la república independent. Patrice Lumumba va ser designat primer ministre en guanyar les primeres eleccions lliures legislatives. Però després de cinc anys d’extrema inestabilitat i descontentament civil, Joseph-Désiré Mobutu, ara tinent general, amb el suport de la CIA, va portar a terme un cop d’estat amb el qual assoliria el poder del país el 1965. Sota la dictadura de Mobutu Sese Seko, la RD DEL CONGO passa a anomenar-se el Zaire. Les transnacionals que operaven al país van considerar que ell era l’home adequat per imposar l’ordre necessari a la RD DEL CONGO. Aquesta dictadura, però, es va caracteritzar per la repressió contra la dissidència política, les greus violacions dels drets humans i l’enriquiment de les elits mobutistes a través de l’espoliació dels recursos naturals en benefici propi (període anomenat de la pax corrupta).

La caiguda de Mobutu el 1997 a causa de l’avenç dels rebels a tot el país, va donar lloc a l’entrada com a governant de Laurent-Désiré Kabila i va provocar l’inici d’una greu guerra civil que degeneraria en l’anomenada Primera Gran Guerra Africana, una de les guerres més complexes del segle XX a causa de la participació de diferents països veïns, interessos d’empreses estrangeres i els mateixos conflictes interns de la RD DEL CONGO.

Des del 2003, el país viu una calma tensa sota la direcció d’un govern de transició dirigit per Joseph Kabila (fill de l’anterior governant). El 2006 es van celebrar les primeres eleccions lliures des de feia 40 anys en la vida independent del país. Kabila va obtenir el 45% dels vots i el suport de l’oest del país, i l’antic líder rebel Jean-Pierre Bemba va rebre el suport del 20%, amb una victòria clara a les províncies de l’est.

Veure la cronologia del conflicte

Fonts:

Guía del mundo. www.guiadelmundo.org.uy/cd/

Ikuska. www.ikuska.com