BuKavu acollirà la Marxa Mundial de les dones el pròxim octubre 2010.

La Marxa Mundial de les dones és un moviment internacional d’accions feministes que reuneix grups i organitzacions de base que treballen per eliminar les causes de la pobresa i de la violència cap a les dones. Aquest mes d’octubre una delegació del moviment social internacional de dones ha visitat Bukavu ( est de la RDC) en motiu dels preparatius de la Marxa Mundial de les dones. Es preveu la realització d’aquesta Marxa en els dies compresos entre el 14 i 17 d’octubre del 2010 ( Kivu Sud). Miriam Nobre, coordinadora d’aquesta marxa, ha explicat a radio Okapi : « A Bukavu volem realment parlar de la possibilitat de construir la pau, la justicia i la igualtat entre les dones i els homes i actuar contra totes les causes de la guerra però també treballar en les necessitats que tenim per aconseguir una pau durable. Hem escollit de venir aquí per millor conèixer la realitat, però creiem veritablement que podem actuar per canviar la realitat aquí, aprendre a partir de l’experiència de les dones d’aqui, de totes les resistències que han fet (…). Volem intercanvis, volem també compartir el saber-fer de les dones a nivell de la producció, de l’agricultura i dels aliments, volem reallment mostrar al món que les persones de la RDC són ben capaces de gestionar aquest país”

 

Kimia II. Conseqüències catastròfiques per la població civil.

A principis d’any va començar l’anomenada operació Kimia II, operació militar de l’armada congolesa amb el suport de la MONUC contra el grup armat FDLR ( Forces Democràtiques per l’alliberament de Rwanda), que ha tingut conseqüències catastròfiques per la població civil: milers de desplaçats, represàlies, violència sexual, morts, pobles cremats… Organitzacions nacionals i internacionals denuncien contínuament les conseqüències humanitàries i les violacions dels drets humans comeses durant aquestes operacions. Segons l’Escola de Cultura de Pau, diverses agencia humanitàries internacionals agrupades en la Congo Advocacy Coalition han assenyalat que el desarmament de 1000 combatents d’un total de 6000 ha provocat des del mes de gener el desplaçament de 900.000 persones, la mort de 1000 civils i les violacions de 7000 dones i nenes. Els assassinats i violacions són responsabilitats tant dels rebels rwandesos com el propi exèrcit congolès.

 

La lluita contra la violència sexual com a arma de guerra

Aquest 30 de setembre el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha adoptat la resolució 1888 en relació la lluita contra la  violència sexual . Es  sol·licita al Secretari General de les Nacions Unies que anomeni un representant especial que lluiti contra la violència sexual en els conflictes armats, col·laborant efectivament per reforçar els mecanismes de coordinació existents entre les Nacions Unides i inici gestions de promoció amb els governs, també amb representants militars i judicials, així com totes les parts dels conflictes armats i la societat civil.

 

Nous informes sobre la situació a l’est de la RDC

Denunciem les continues violacions dels drets humans que estan patint la població civil a l’est de la RDC a causa de la presència de diversos grups armats i per la pròpia armada congolesa. Les violacions contra els drets humans han augmentat a causa de les diferents operacions militars realitzades a l’est del país, tal i com assenyala l’últim informe d’Oxfam Internacional. La mateixa ONG afirma que en aquesta situació s’hi afegeixen els problemes lligats a la integració ràpida de combatents de les milícies a l’armada congolesa i la fallida dels mecanismes de protecció i de justícia. Human Rights Watch també denuncia les violacions comeses per soldats de l’armada congolesa contra les dones i les nenes, i la necessitat de que el govern de la RDC investigui i jutgi urgentment a alts oficials del exèrcit presumptament implicats o còmplices de delictes sexuals contra dones i nenes, així com enfortir la justícia militar i lluitar contra la impunitat. Finalment, Global witness denuncia, un cop més, el rol dels minerals com a motor del conflicte, i revela el circuit de venda i de trànsit dels minerals: els minerals són extrets de mines controlades per les parts bel•ligerants, surten de la RDC per Rwanda i Burundi, la major part de les empreses europees o asiàtiques que compren aquests minerals no disposen de mesures de control que impedeixi que els “ minerals del conflicte” no entrin en la seva cadena d’aprovisionament.

 

Armes i més armes…

Segons un article publicat a Irin almenys 463 casos de violacions han estat censats durant els tres darrers mesos. Però, són moltes les organitzacions internacionals i congoleses que lluiten i denuncien aquestes continues violacions, la impunitat que les alberga i els impactes socials i en salut que provoquen ( entre d’altres impactes, la violència sexual contribueix a l’expansió del VIH/SIDA)

La xarxa internacional d’organitzacions IANSA denuncia els vincles i els impactes entre la presencia d’armes lleugeres a la RD i la violència. Segons aquesta organització la elevada possessió d’aquestes armes a la RD Congo contribuïa a exacerbar la violència contra les dones, particularment la violència de gènere a l’est del país. La IANSA va denunciar que gran part del milió d’armes lleugeres que circulen a la regió dels Grans Llacs està concentrat en aquesta zona del país, on s’estima que tres de cada quatre dones han estat víctimes de la violència sexual, amenaçades amb aquestes armes en molts casos. ( font: Escola de Cultura de Pau).

 

RD del Congo: dubtes i certeses d’una guerra oblidada

En aquest article en Josep Maria Royo- Investigador de l’escola de Cultura de Pau – aborda el conflicte del Congo des d’un perspectiva històrica i actual, tractant les diverses causes , actors i conseqüències que interactuen en la situació present.

 

Justícia universal i crims de gènere

Revista Amnistia Internacional Desembre 2008- Fatou Bensouda, fiscal adjunta de la Cort Penal Internacional, escriu com l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional va entrar en vigor l’any 1998, 60 anys després dels judicis de Nuremberg. Aquell mateix any, el Tribunal Penal Internacional per Rwanda va reconèixer expressament que la violació constituïa un acte de genocidi

 

ELS ACTORS LOCALS I INTERNACIONALS A LA RD DEL CONGO. EL CAS DE FARMACÈUTICS MUNDI, FEPSI I PPSSP

Entrevista a Eduard Soler: Membre del consell d’administració i responsable de projectes de desenvolupament i d’ajut humanitari de Farmacèutics Mundi.

La present entrevista vol donar a conèixer la cooperació, des de 2006, de Farmacèutics Mundi amb dues organitzacions locals congoleses, FEPSI (Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale) i PPSSP (Programme pour la Promotion des Soins de Santé Primaire), arrel de la recent visita de l’Eduard Soler al país amb l’objectiu de conèixer aquests actors que estaven intervenint i feien possible els projectes. Farmacèutics Mundi va conèixer aquestes organitzacions a través de Veterinaris Sense Fronteres, una organització que fa molts anys que treballa la zona est del país.

Les dues organitzacions congoleses treballen, des de diferents perspectives, amb projectes d’atenció a les víctimes de la violència sexual. La utilització de la violació i d’altres agressions sexuals com a arma de guerra, la invisibilitat perpetua d’aquestes agressions, les conseqüències psicosocials d’aquesta violència, la impunitat dels agressors… fan que aquest greu problema quedi lluny de resoldre’s.

La gravetat de la violència sexual ha causat i causa un greu impacte sobre les dones del país, especialment les que viuen a la zona est de la RD del Congo. Una zona encara afectada per un conflicte latent, on la situació d’inseguretat és més pronunciable i les comunicacions amb la capital son reduïdes. Els seus habitants es senten oblidats davant una situació, que tot hi certs progressos relatius, li queda un llarg camí per transcórrer i es troba davant l’oblit internacional. Però, contràriament al nostre imaginari sobre l’Àfrica ( sovint condicionat per les imatges transmeses pels mitjans de comunicació, les quals sovint no reflecteixen la complexitat i les diverses realitats del continent) trobem certs sectors de la mateixa societat civil, que tot i les controvèrsies i les complexitats del país, intenten organitzar-se, sent agents actius del seu propi futur. Aquesta entrevista vol posar de manifest el treball d’aquestes tres organitzacions, el rol protagonista de les entitats locals, les possibilitats i dificultats que es poden trobar, sense descontextualitzar el seu treball de la situació complexa del país, concretament del Kivu Nord ( Beni i Butembo).

 

UN CONGO ATRAPAT PER MOLTES MANS

La República Democràtica del Congo (RDC) commemora aquest any 2008 quaranta-vuit anys d’independència i dos controvertits anys de govern escollit durant les eleccions del 2006. Una independència profundament contaminada pel colonialisme belga, i quaranta-vuit anys d’història marcats per més de trenta anys de dictadura de  Joseph Mobutu i la perpetuació d’un conflicte arrelat en el control i l’explotació dels recursos minerals del país. Un conflicte on tothom (grups armats, Estats, empreses) ha volgut imposar la seva veu en funció dels seus propis interessos o beneficis, en deteriorament d’una població civil congolesa que encara no ha vist millorar la seva qualitat de vida. La seva esperança de vida és de 45,8 anys[1], tot i viure a la RDC, un dels països potencialment més rics del món en recursos naturals.

 

La violació com arma de guerra

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, dins la resolució 1820 adoptada unànimement, exigeix que es preguin immediatament mesures per protegir els civils, principalment les dones i les nenes, contra tota forma de violència sexual.