La República democràtica del Congo serà el primer país d’Àfrica que donar à protecció legal especifica a les seves poblacions indígenes.
“Estem esperant la adopció d’aquesta llei perquè sabem que canviarà moltes coses, especialment en relació a la nostra emancipació” afirma Jean Ganga, president de l’Associació per la Protecció i Promoció dels pobles indígenes.
Després de aproximadament 7 anys de gestació, la llei promoguda pel govern ha passat pel Senat i l’Assemblea nacional a finals de desembre i entrarà en vigor una vegada promulgada pel President.
Els pobles indígenes, un dels quals són els Pigmeus – població nòmada present en els grans boscos d’Àfrica Central- formen aprox. el 10% de la població congolesa i viuen en quasi totes les regions del país.
El projecte de llei pretén contrarestar la seva marginalització crònica manifestada en la seva exclusió del sistema educatiu , en els seus alts nivells d’analfabetisme i en la manca d’accés als serveis públics com la sanitat.
“ Amb aquesta llei, les persones indígenes estaran protegides i gaudiran dels mateixos drets que els Bantus. Ja no seran tractades com a persones de segona . Aquesta nova llei ho canviarà tot” diu Joseph Kignoumbi , diputat en el Parlament. “Aquesta legislació és una gran innovació, una revolució en els drets dels pobles indígenes i els Bantus. Corregirà els errors que estaven vigents” afirma Valentin Mavoungou, director de drets Humans en el ministeri de Justícia i Drets Humans. El projecte de llei preveu proporcionar protecció als pobles indígenes i garantir el dret de beneficiar-se de les escoles, dels centres de salut en les zones on habiten. El projecte de llei contempla reforçar la protecció, la promoció de la cultura dels pigmeus i mesures financeres per recolzar el seu desenvolupament .
De visita a la RDC entre octubre i novembre 2010, el relator especial de Nacions Unides pels Drets dels Pobles indígenes, James Anaya, havia insistit en l’adopció i aplicació « plena i sencera » de la llei. El Sr. Anaya constatà « que els pobles indígenes en la RDC viuen en condicions de marginalització extrema. Molts d’ells viuen en campaments situats en les perifèries dels pobles i no disposen ni de vivenda adequada ni d’accés als serveis socials basics com la salut i l’educació”.
Fonts:
