Segons un article publicat a Irin almenys 463 casos de violacions han estat censats durant els tres darrers mesos. Però, són moltes les organitzacions internacionals i congoleses que lluiten i denuncien aquestes continues violacions, la impunitat que les alberga i els impactes socials i en salut que provoquen ( entre d’altres impactes, la violència sexual contribueix a l’expansió del VIH/SIDA)
La xarxa internacional d’organitzacions IANSA denuncia els vincles i els impactes entre la presencia d’armes lleugeres a la RD i la violència. Segons aquesta organització la elevada possessió d’aquestes armes a la RD Congo contribuïa a exacerbar la violència contra les dones, particularment la violència de gènere a l’est del país. La IANSA va denunciar que gran part del milió d’armes lleugeres que circulen a la regió dels Grans Llacs està concentrat en aquesta zona del país, on s’estima que tres de cada quatre dones han estat víctimes de la violència sexual, amenaçades amb aquestes armes en molts casos. ( font: Escola de Cultura de Pau).
La circulació d’armes i municions en una zona on actuen diferents grups armats multiplica els casos de vulneració sistemàtica dels drets humans contra la població civil i augmenta les hostilitats. La possessió d’una arma comporta abús de poder, descontrol, intimidació i és un element catalitzador de violència.
L’últim informe del grup d’experts de Nacions Unides ( desembre 2008) ha investigat, entre d’altres temes, els enviaments d’armes a la RDC que els països exportadors no han notificat al Comitè de Sancions establert en relació la resolució 1533 ( 2004) del Consell de seguretat. És en aquesta resolució 1533 on el Consell de Seguretat, entre d’altres coses, va decidir establir un comitè per vigilar el compliment del embargament d’armes imposat en la seva resolució 1493, de 28 de julio de 2003. Però, les armes continuen formant part de la realitat diària de l’est de la RDC i continuen entrant en el país. Tal i com expressa el darrer informe del grup d’experts existeixen poques disposicions per evitar el contraban d’armes i municions a través de les fronteres ( Uganda i Rwanda). També, s’indica que uns dels proveïdors d’armes i municions dels grups armats no governamentals són les pròpies FARDC ( forces armades de la RDC, nou exercit governamental). La pròpia debilitat de l’exèrcit congolès, i la situació dels soldats, indueix als comandants a demanar ajuda a altres grups armats, fet que facilita la transferència d’armes. També, la pròpia pobresa i impunitat permet que els soldats venguin petites quantitats d’armes i municions. El grup d’experts destaca les denuncies que ha rebut que grups com la CNPD ( Congrés Nacional per a la Defensa del Poble) i les FDLR ( Forces Democràtiques per a l’alliberament de Rwanda) reben armes a través de grups veïns.
Per què després de sis anys de l’embargament d’armes continuen arribant armes i municions als grups armats de l’est del país?. La proliferació descontrolada d’aquestes armes i la seva compra i la seva venda alimenten i intensifiquen els conflictes. Tenint present que el 95 % de les armes que s’utilitzen a Àfrica no són africanes, a qui beneficia el comerç d’armes, poc transparent i envoltat de secretisme ?
Per saber-ne més:
Informe del grup d’expert de Nacions Unides S/2008/773
