Abril 2009


Hem vist els sarcasmes i els insults, els cops que varen haver de suportar, a la tarda i a la nit, perquè érem negres. Qui oblidarà que a un negre se’l deia de “tu”, certament no com si fos un amic, si no perquè l’honorable “vostè” estava reservat exclusivament als blancs? Hem viscut la espoliació de les nostres terres en nom de textos suposadament legals que només reconeixien el dret del més fort. Hem visclib-el-asesinato-de-lumumba-978848432386ut que la llei mai és la mateixa segons es tracta d’un blanc o d’un negre: complaent amb els uns, cruel i inhumana amb els altres. Hem viscut els patiments cruels dels relegats per les opinions polítiques o creences religioses: exiliats en la seva pròpia pàtria, la seva sort era realment pitjor que la mateixa mort…. Qui oblidarà els afusellaments en els quals tants germans nostres varen perdre la vida, els calabossos en els quals varen ser tirats brutalment els que no volien ser sotmesos al règim de justícia de la opressió i de la explotació?”

Patrice Lumumba. El asasinato de Lumumba. Ludo de Witte p.31 l. 5-19.

(Extracte del seu discurs no programat a l’inici de la celebració de la independència el 30 de juny de 1960, en presència del Rei Balduino de Bèlgica)

La RDC ha estat marcada per la dura història de la colonització, no serà fins el 1960 quan assoleix la “independència”. Els anys 50 va ser un període marcat per la convulsió social, les revoltes i les manifestacions, la violència i la repressió social i política. Un temps agitat per noves formes de participació política, a través de la formació de partits polítics i sindicats, que contrastarà amb la por de la metròpolis de perdre el control i els seus interessos econòmics de la colònia. Una dècada que acabarà amb “l’era del colonialisme” per donar lloc a una independència marcada per l’assassinat impune de Patrice Lumumba i transformada en règim dictatorial de Mobutu. (més…)

Alejandro Pozo, investigador del Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs de Justícia i Pau de Barcelona, trenca amb l’imaginari que envolta els conflictes armats africans. Existeixen factors interns en els conflictes, però no podem entendre la seva intensitat, durada o complexitat sense tenir present els factors externs que influeixen i/o interfereixen en aquests. Com pot ser que el 95% de les armes utilitzades als conflictes a l’Àfrica no siguin Africanes? Quin paper juga Espanya en les exportacions d’armes lleugeres? I la ingerència estrangera? I els recursos naturals, quin rol real tenen en aquests conflictes? I el cas de la República Democràtica del Congo?

Aquestes són algunes de les preguntes que abordem en aquesta entrevista, amb l’objectiu d’analitzar, reflexionar sobre els conflictes armats africans. (més…)