Entrevista a Eduard Soler: Membre del consell d’administració i responsable de projectes de desenvolupament i d’ajut humanitari de Farmacèutics Mundi.

La present entrevista vol donar a conèixer la cooperació, des de 2006, de Farmacèutics Mundi amb dues organitzacions locals congoleses, FEPSI (Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale) i PPSSP (Programme pour la Promotion des Soins de Santé Primaire), arrel de la recent visita de l’Eduard Soler al país amb l’objectiu de conèixer aquests actors que estaven intervenint i feien possible els projectes. Farmacèutics Mundi va conèixer aquestes organitzacions a través de Veterinaris Sense Fronteres, una organització que fa molts anys que treballa la zona est del país.

Les dues organitzacions congoleses treballen, des de diferents perspectives, amb projectes d’atenció a les víctimes de la violència sexual. La utilització de la violació i d’altres agressions sexuals com a arma de guerra, la invisibilitat perpetua d’aquestes agressions, les conseqüències psicosocials d’aquesta violència, la impunitat dels agressors… fan que aquest greu problema quedi lluny de resoldre’s.

La gravetat de la violència sexual ha causat i causa un greu impacte sobre les dones del país, especialment les que viuen a la zona est de la RD del Congo. Una zona encara afectada per un conflicte latent, on la situació d’inseguretat és més pronunciable i les comunicacions amb la capital son reduïdes. Els seus habitants es senten oblidats davant una situació, que tot hi certs progressos relatius, li queda un llarg camí per transcórrer i es troba davant l’oblit internacional. Però, contràriament al nostre imaginari sobre l’Àfrica ( sovint condicionat per les imatges transmeses pels mitjans de comunicació, les quals sovint no reflecteixen la complexitat i les diverses realitats del continent) trobem certs sectors de la mateixa societat civil, que tot i les controvèrsies i les complexitats del país, intenten organitzar-se, sent agents actius del seu propi futur. Aquesta entrevista vol posar de manifest el treball d’aquestes tres organitzacions, el rol protagonista de les entitats locals, les possibilitats i dificultats que es poden trobar, sense descontextualitzar el seu treball de la situació complexa del país, concretament del Kivu Nord ( Beni i Butembo).

Com es situa FM davant la col·laboració amb FEPSI i PPSI, quin rol assoleixen aquestes entitats locals,  quin projecte s’està desenvolupant?

Doncs la idea … be a mi no m’agrada parlar del que nosaltres fem sinó del que fan les contraparts, perquè nosaltres els hi  estem donant suport.

Concretament sobre el projecte en si consta de dues contraparts que treballen en dos àrees diferents. Per tant no son dos contraparts que es complementin sinó que treballen en àmbits diversos, però l’objecte és una mica el mateix: la situació de la violència de gènere que en aquests moments, un moment encara de conflicte, s’ha convertit amb una situació no resolta. Si que es veritat que la violència sexual ha estat utilitzada com una arma de guerra, però actualment les dades indiquen que més enllà de totes les violacions comeses per membres de les guerrilles insurgents, membres del mateix exèrcit, membres de la policia … també en aquests moments entre la mateixa societat civil  també es produeixen molts de casos de violència sexual.

Com et deia unes contraparts una mica diferents, però en el fons, estan fent tot el procés de la identificació d’aquests casos de violència. Perquè recordem que al Congo el fet que una dona sigui violentada o sigui violada, no tant sols el que significa el ser violada, sinó que es converteix en un estigma social i la dona amagarà aquest fet. Doncs, tota la identificació d’això fins que s’aconsegueix que la dona s’incorpori en el sistema salut, és a dir que vingui al centre primari de salut i pugui ser tractada fins rebre el tractament post traumàtic i psicològic fins la reinserció una altra vegada a la seva comunitat. Tot aquest procés, aquestes dues organitzacions ho estan fent i ho fan de diverses maneres.  Hi ha una organització més petita que treballa a Butembo i una organització més gran que treballa a Beni. Concretament la FEPSI, que és l’organització que es troba a Butembo,  el nostre suport ha estat amb la construcció d’un hospital específic pel tractament de les víctimes. Més enllà de la seva feina del dia a dia de tractar a les dones que han patit aquesta violència l’hospital s’està convertint amb un símbol dintre de la ciutat, és a dir, està posant en evidència que el problema existeix, que el problema de la violència sexual és un problema molt seriós i que cal posar-hi mesura. L’altre àmbit molt important que estan treballant les organitzacions és com desprès de posar sobre la taula el problema s’aconsegueix que aquest problema formi part de la xarxa sanitària normal del país. Això vol dir que, tots els recursos que s’utilitzen son els recursos de les xarxes públiques, i el que fan es buscar els interlocutors i es donen incentius perquè els mateixos treballadors de les xarxes públiques incorporin dins dels molts programes que tenen aquest problemàtica. Això vol dir que es necessita formació per rebre i tractar aquesta problemàtica, s’ha de tenir una formació específica i també tots uns protocols de seguiment perquè més enllà del primer tractament, tot el seguiment de la persona fins que aquesta persona aconsegueix una altra vegada reincorporar-se a la seva vida, és un procés en el qual intervenen molts actors i amb tota aquesta cadena estan treballant les organitzacions. I La nostra feina sobretot es donar suport a aquest treball.

 

Les possibilitats i limitacions que es troba el projecte….

Les possibilitats per mi del projecte, el més important i el més interessant,  és que realment aquest problema  ho estan desenvolupament i enfrontant organitzacions locals, això en si mateix dona unes possibilitats de continuïtat i de inserció del problema dins de la realitat molt gran. Vull dir que no es una cosa que nosaltres hem detectat i que estem tractant sinó que son les organitzacions locals que ho estan fent. En aquests moments la problemàtica més gran i el que podem dir que és el cap el “coll d’ampolla” que es troba tot el programa és tot el que te a veure amb els processos judicials. És evident que el sistema  judicial al Congo és un sistema molt precari, és un sistema que tothom reconeix molt corrupte. La dificultat perquè una dona violada arribi al sistema judicial abans de que l’agressor hagi pactat amb la família per una banda i els costos econòmics i socials que pot tenir pel procés fan que les víctimes no puguin entrar en aquest procés. Això fa que en aquests moments, la sensació d’impunitat respecte aquests delictes és molt gran.

Diem a demés, que per exemple tenim … dos casos de  molt difícil solució. El primer cas és que l’agressor sigui membre de la mateixa comunitat, la qual cosa fa molt complicat el que la víctima denunciï l’agressor. I un altre cas es que l’agressor formi part de les faccions armades, de la  policia, de l’exèrcit o alguns casos de la mateixa policia per exemple de Nacions Unides… en aquests casos la dificultat de denunciar això és enorme. Existeixen casos d’aquests, i de fet quan vam estar parlant amb el representant de drets humans de Nacions Unides, explicava que hi havia varis processos que ells estaven investigant per tant no és una cosa aïllada sinó que existeixen. Per mi és en aquests moments el repte més importants que tenen les organitzacions i que te el país perquè el problema comenci a resoldre’s.      

 

Has comentat que un tema essencial és la col·laboració amb les contraparts locals congoleses, que FM dona suport a les seves pròpies iniciatives. Quina participació social o quines possibilitats te la societat civil de mobilitzar-se, de ser agents actius.. sempre contextualitzant-ho amb la situació actual que viu la zona del Kivu Nord.

De fet, si tingues de descriure amb una paraula com vaig trobar la gent del Nord Kivu , que vaig poder  parlar, és com una mica de desànim, te molt la sensació de ser persones, organitzacions, ciutats, pobles que estan oblidats d’un conflicte que viuen i esta present, i que ni la premsa internacional ni el seu mateix govern li interessa. Això per una banda… i per l’altra banda pots veure com organitzacions petites, mitjanes i grans de gent congolesa, que coneix realment la problemàtica decideix organitzar-se per resoldre problemes, això per mi és la cosa més important que jo vaig poder copsar. Dic tranquil·lament que vaig veure, com a altres països a l’Àfrica,   organitzacions molt consolidades, organitzacions amb problemes de recursos inevitablement, però amb unes idees molt clares i unes capacitats de treball molt grans dintre de les dificultats, però molt convençudes de que si elles no posaven remei ningú ho feria. Això moltes vegades és el revés del que podríem pensar. Situacions com el Congo on l’organització governamental desapareix i ningú és fa càrrec de res, en aquests moments on podríem pensar que la societat civil doncs diu mira si ningú s’ocupa de nosaltres doncs nosaltres encara menys…. en aquestes situacions tu veus com alguns col·lectius decideixen, en àmbits concrets, posar fil a l’agulla i posar-se a treballar, lògicament amb molts de problemes però amb unes idees molt clares i amb moltes energies. També, desprès ells parlaven que una de les dificultats més grans que tenien era la seguretat, es a dir ells consideraven que per construir necessites un mínim de seguretat i estabilitat que ells no copsaven en aquest moment. Ells eren molt conscients que estaven construint una cosa que molt fràgilment es podria desconstruir.

 

Caminant cap el futur…

Això ho contestaré des de la perspectiva molt de l’experiència personal i del que he pogut veure allà. Si que es veritat que probablement tens una visió molt focal i que no tens una visió més de conjunt. La visió més focal, parlant amb congolesos de quina és la situació del que ells es poden esperar etc. A mi m’han transmès molt una certa sensació de desànim, és a dir, de no veure en aquests moments, encara que hi ha acords de pau signats encara que hi ha … encara que… encara que… una certa situació de que la cosa… de que no es veu la llum de cap on anem. Doncs no fa gaire un dels nostres col·laboradors va tenir la  mala sort de que el van matar amb una insurrecció de la guerrilla i desprès hi ha inestabilitat… tens la sensació de que encara que sobre el paper hi ha una sèrie de coses ells tenen la sensació de que la cosa no està ni molt menys encaminada – I el rol internacional que hi juga? -  Això és la gran pregunta… quan parles amb Nacions Unides et transmet moltes vegades la sensació d’impotència. Hi ha una sensació d’impotència… d’ara mateix no podem arribar a tot i no podem resoldre tot. Això per una banda… i quan parles amb els congolesos que fan aquí les Nacions Unides trobem de tot… si que es veritat que part de l’estabilitat es deu a la presència de tropes, i de fet no ens enganyem si les ONG estan treballant allà es perquè hi ha les Nacions Unides, probablement sinó hi hagués l’exèrcit de Nacions Unides les ONG no estarien treballant allà. Però, si que es veritat que per una altra banda se’ls hi demana molt més, se’ls hi demana que podrien fer molt més i que no fan… aquesta és l’eterna discussió de quin és el seu paper i fins on poden arribar i fins on poden intervenir i si la seva missió es estar a allà i que si quan marxin deixar un país igual que l’han trobat o una mica pitjor. Doncs això ho trobes a vegades després que hagin estat molts anys… ells van estar aquí i van marxar i el país esta idènticament igual de quan van entrar.

 

Si vols afegir algun comentari, idea o reflexió …

Jo si que voldria dir… que és una cosa que a mi m’agrada repetir moltes vegades és que moltes vegades tenim no l’estigma sinó la idea de que a l’Àfrica costa molt de treballar perquè la societat civil no està organitzada. Jo voldria treure una mica aquesta manera de pensar perquè en aquest cas concret jo he trobat organitzacions que des de la perspectiva de l’organització, d’objectius, d’idees… son organitzacions que saben molt be cap a on tenen d’anar, son societat civil i que tenen ganes de treballar. Si que es veritat que no podem comparar situacions i situacions. Doncs en una situació de post conflicte o de conflicte encara no acabat treballar amb aquestes situacions és molt molt difícil. Doncs això si que ho hem de tenir present, però jo volia trencar amb aquesta idea de que a l’Àfrica es coneix només per les intervencions d’emergència i que no es fa desenvolupament…doncs en aquest cas concret .. la meva experiència es que he conegut un parell de contraparts que tenen les idees molt clares i que si probablement si haguessin moltes organitzacions com elles que fessin moltes més coses probablement el país aniria molt millor.         

 

                 

Per saber-ne més sobre les organitzacions:

 Sobre Farmacèutics Mundi….

Des del 1991 aquesta ONG de cooperació al desenvolupament, d’ajut humanitari i de emergència, treballa activament sobre la base que la salut és un dret fonamental. La seva àrea de projectes de desenvolupament treballa directament amb les qüestions d’accés als medicaments, però  més enllà de l’accés als medicaments incideix en la vessant medico- farmacèutica, que radica en la última instància amb l’accés a la salut. També, ofereix un servei de compra i distribució de medicaments a baix cost a organitzacions no lucratives públiques o privades. L’àrea  d’ajut humanitari i d’emergència garanteix el subministrament de medicaments i material sanitari en situacions de crisis humanitària .Actualment, tots els medicaments que proporciona  l’estat espanyol en cas d’emergència estan adquirits i preparats en Kits d’emergència per la mateixa organització Farmacèutics Mundi.)

 

Sobre Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale ( FEPSI)…

Organització que treballa en projectes de sensibilització i d’atenció a les víctimes de violència sexual. A través del seu centre mèdic ( ciutat de Butembo), dirigit per elles mateixes, ofereixen atenció mèdica i social a dones i menors víctimes de la violència sexual. FEPSI és membre d’una dinàmica Plataforma de dones. Es tracta d’una xarxa d’organitzacions de drets humans que existeixen a Butembo i que dona suport a les supervivents de les violacions amb assistència, assessorament familiar i formació professional. La Plataforma desenvolupa campanyes per sensibilitzar l’opinió pública sobre els drets de les dones i en contra la violència sexual

                                            

 Sobre Programme pour la Promotion des Soins de Santé Primaire ( PPSSP)….

L’organització va néixer el 2002. Treballa amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la població a través de la promoció de bones pràctiques de salut pública i la  minimització dels impactes causats pels conflictes, les guerres,  la violència sexual i la SIDA.        

Per saber-ne més sobre l’organització veure : Entrevista a Mwakamubaya Nasekwa, director de l’ONG Programme de Promotion des Soins de Santé Primaries a Beni, (Kivu nord)- RD del Congo a www.perillderiqueses.org.